La història del cinema tracta de l'evolució tècnica i artística de l'art de les imatges en moviment conegut com a cinema. Les pel·lícules es desenvolupaven tot convertint-se en un mitjà de comunicació de masses al segle XX. Les pel·lícules han tingut un impacte substancial en les arts, la tecnologia, i la política i societat.El Precinema.
Des d'un principi l'ésser humà s'ha preocupat per a captar el moviment i duran segles s'ha intentat reproduir aquesta realitat canviant.
Al segle XIX apareix l'invent capital de la fotografia, per primera vegada, va ser possible plasmar la realitat tal i com nosaltres la veiem. Però no es van voler conformar amb una imatge fixa, volien moviment, que s'acostés més a allò que veien. A mesura que el segle avançava diferents homes intentaven cercar i trobar el com reproduir aquesta realitat. Finalment, amb la finalitat de produir una acció continuada, es projectaven grans bandes de més de 500 transparències de dibuixos a partir d'un aparell cilíndric que proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.
El naixement del cinema. Cinema mut.
Es considera que el cinema va nèixer noficialment al 28 de desembre de 1895, dia en què els germans Lumière van mostrar públicament els seus films als espectadors delSalon Indien de París. Aquest avenç fou admirat i aplaudit per a tots els públics que varen poder assistir a un d’aquests films. L’aparell amb el qual varen aconseguir tot això el van anomenar Cinematògraf.
A principis del segle XX el cinema ja és una indústria, una gran màquina de fer diners. Al ser mudes les pel·lícules, solia haver-hi un pianista interpretant la música en directe i si la història requeria alguna mena d’explicació, aquesta sortia amb uns cartellets a la mateixa pantalla.
L’època sonora.
El 6 d’octubre de 1927, succeeix un fe revolucionari per a la història del cinema; s’afegeix la veu i és per això que desapareixen els intertítols i els actors necessitaren un potencial de veu perquè al públic li agradés la seva interpretació.
Aquest descobriment coincidirà amb el crack del 29 i això farà que la gent vagi al cinema per a evadir-se dels problemes reals que els envolten.
El cinema en color.El cinema en color arribarà al 1935 amb la pel·lícula “La fira de les vanitats”, però la seva plenitud s’aconsegueix amb el film “lo que el viento se llevó al 1939.
Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basarà en la propaganda nacionalista, el documental de la guerra o el producte escapista.
Últims anys.
A finals dels anys 70, i després d’uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme, s’imposa la recuperació de la superproducció des del punt de vista de qualitat i rentabilitat; concretament amb l’autor de “La guerra de les galàxies” de 1977, que va apostar per un cinema també comercial però amb un estil de creació molt personal i creatiu.
Començada ala dècada dels 90, hi ha una crisi d’idees, i es decideix inspirar el cinema amb els herois dels còmics.
GÈNERES CINEMATOGRÀFICS
Els puristes solen afirmar, que l’origen dels gèneres en el cine és únicament per motius econòmics. Com a cine de gènere, entenem un conjunt de films reunits pels seus temes i imatges comunes, per les seues mateixes convencions narratives, que disposen dels seus propis codis.
• El ‘western’. Genuí americà, mescla d’història i llegenda. Un cavaller solitari(que representa el bé), inseparable del seu cavall, combat al mal servint-se d’esquemes estereotipats; acció elemental i trepidant, cavalcades i tirs.
• El cine negre. Nascut després de la crisi del 29, condicionat per la situació econòmica i els Pulps(revistes d’acció populars). La 1a Guerra Mundial, l’emigració, la desocupació, la llei seca i el crack del 29, són algunes dels seus condicionants socials. El gènere policíac de tall realista, amb detectius, policies, investigadors, passant per gansters i padrins. Naix l’antiheroi cinematogràfic, de moral dubtosa l’actuació del qual es manté al marge de la llei.
• El cine de terror. Amb Drácula i Frankenstein i el seu rotund èxit en 1930, influïts per l’expressionisme alemany, naixerà este gènere.
• El cine de ciència-ficció-. Es remunta a Méliès, però fins als anys 40 no es cou com a gènere cinematogràfic. Basats al principi en còmics famosos(Flaix Gordon, capità Amèrica…)
• El cine d’animació. La imaginació i els efectes especials són el leit motiv de la seua existència. Com a tècniques principals, apuntem la de fulls transparents (cells) amb dibuixos que reconstruïxen per seqüenciació el moviment(Disney), els ninos animats i les figures mobilitzades a ritmes diversos, etc.
• El gènere musical. Va començar a desenvolupar-se àmpliament amb l’arribada del sonor. El cine va aprendre abans a cantar que a parlar.
• El gènere musical. Va començar a desenvolupar-se àmpliament amb l’arribada del sonor. El cine va aprendre abans a cantar que a parlar.
• El cine bèl•lic. Confluïxen diversos gèneres(documental, aventures, etc.)per tant és un subgènere. Hi ha al•legats antibèl•lics que són una variant del melodrama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada