El divendres 8 d'octubre vam anar a la Fundació Miró de Barcelona, per veure l'exposició permanent de Miró i la de la Pipilotti Rist.
La fundació Miró es va obrir al públic el 10 de juny de 1975. La fundació té la col·lecció més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques.
Una de les obres que mes em va agradar va ser:
El carnaval del arlequín.
Aquesta obra va ser realitzada entre els anys 1924 i 1925 i es troba a la Galeria d'Art Albright de Nova York.
En l'obra apareixen representats una serie d'elements que s'aniran repetin posteriorment en altres obres, com les escles que poden servir tant per reflectir la fugida com per l'elevacíó, o els insectes, el seu gat, la esfera fosca, etc.
Aquest cami de la llibertat del somni, de lo irònic. porta a la creació de un món fantàstic i característic.
Les figures allargades rellisquen i floten en aquest espai irreal entre objectes i amimals. Tot esta ple de vida en el moviment d'aquesta obra, treballada amb una tècnica verdaderament miniaturista i metriculosa creada amb gran sensibilitat i un extraordinari gust innat, que encaixa perfectamnet amb el ambient festiu que ha d'acompanyar a un carnaval.
PIPILOTTI RIST
Elisabeth Charlotte Rist és una reconeguda videoartista nascuda al 1962 a Grabs, Suïsa. Els seus treballs normalment tenen una durada d'uns 2 minuts, alternan colors, velocitat i so.
La temàtica dels seus treballs bàsicament són: la sexualitat i el cos humà.
Els seus colrits i musicals treballats tranmeten una sensació de felicitat i senzillesa.Van ser considerats com obres de crítica feminista. Avui els seus treballs es troben en les mes importants col·leccions d'art de tot el món.
MACBA - Benet Rossell
El 25 d'octubre vam anar al Museu D'art Contemporani de Barcelona i vam veure l'exposició de Benet Rossell.
El MACBA va ser inagurat el 28 de Novembre del 1995. En un principi avia de estar acabat per les olimpiades del 92, però no va ser axí.
- Hi ha un clar diàle entre el interior amb l'exterior.
- A fora hi ha una rampa que continua al llarg de tot el museu.
- Les vidrieres et donen una sensacio de llibertat.
- Esta a peu pla. Amb això volen dir que l'art està a l'abast de tothom, no només és per la gen d'elit.
Primer de tot vam veure l'exposició de Benet Rossell.L'exposició dedicada a Benet Rossell es concentren en una part de l'amplíssim treball d'aqest artista polifacètic des de dues de les seves vessants principals: el cinema i les cal·ligrafies o micrografs.
Benet Rossell és sobretot un artista interdisciplinari i investigador. Al llarg de la seva llarga trajectòria artística ha desenvolupat un llenguatge singular a base de micrografías, que són ideogrames i pictogrames originals que no pertanyen a cap codi lingüístic. La pictografía és una pràctica creativa en la qual conflueixen la cal·ligrafia, la pintura i l'escriptura: un repertori infinit de signes, gestos, temes, formes antropomòrfiques.
Després vam visitar la Colecció permanent del MACBA
De totes elles, la que mes em va sorpendre va ser "Inmensa" de Clido Meireles, una construcció d'una taula sobre quatre taules petites i sota la taula gran hi han 3 cadires petites, una sota de l'altre, de manera que formen com una mena de piràmide.VACCA. Entre la destresa i el desastre
El dijous 28 d'octubre vam anar al museu de Granollers a veure una obra de Vicens Vacca.
L'obra "Vincenzo Succo Marconi" és una escultura de so composta per 3 reproductors de CD, 3 radiotransitors modificats electrònicamnet i 3 CD amb sons enregistrats; tots els aparells estan penjats amb filferros i emmarcats per un fragmenr de marc barroc ostentós. El so s'emt indefinidament i relaciona el so emès pels reproductors de CD pregravats amb les emisions en temps real de 3 emisores de ràdio predeterminades, amb crescendos i descrescendos programats.
Vacca és un artista nascut a granollers. El seu treball sobresurt per la creació d'obres sonores, en les quals atorga al so un previligi poc habitual i molt original en context de les arts visuals contemporànies.
Totes questes obres es troben ara recollides en el llibre Vacca. Entre la destresa i el desastre, editat pel museu de Granollers.
Personalment la peça no em va agradar gaire, no la vaig saber entendre, i l'autor tampoc me la va saber explicar.
Els Isards
Els isard són un grup d'artistes de granollers formats per Batlles i Pi, Kiku Mena, Jordi Riera i Xavier Vilageliu. Aquest col·lectiu es porta reunint des del 1997. I actualmente la seva exposició està ubicada a la Sala Ciutat de Granollers.
Tot i formar part del mateix grup entre ells són molt diferents:
Joan Batlles i Pi exposa quadres de grans dimensions en la que a casi tots I trobem el color vermell, línies, tan horitzontals com verticals i enmarcaments.
Xavier Vilageliu exposa quadres també de grans dimensions, però ell a mes a mes utilitza objectes, però amb la intenció de treure’l totalment del significat que nosaltres normalment li dionem avui en dia.
Kiku Mena exposa quadres mes petits amb un mateix patro: obres de colors foscos, sobre cartro, i ratllats amb qualsevol materiam al punta: bolígrafs, tornavisos…
Jordi Riera exposa tot tipus de obres, desde objectes reciclats, una lámpara de vidre, però la que mes em va cridar la atencio va ser una serie de 6 fotografies del ken i la barbie puntats de blanc on estaven posats en una sèrie de llocs de granollers.
artístic apart d'El
